Júlia Porta

La pràctica de Júlia Porta parteix d’una relació sensual amb la memòria: del desig de preservar una imatge i, alhora, de la impossibilitat de retenir-la del tot. Entre fluïdesa i detall, llum, color i textura, treballa amb materials crus que travessen les imatges, les dissolen i les fan reaparèixer, suspeses entre la nitidesa d’un fragment i la indefinició que l’envolta, preservant la intimitat en la vulnerabilitat d’allò que mai no acaba de fixar-se. D’aquesta tensió neixen la cura i la delicadesa de les seves pintures: entre l’experiència i el record, la nostàlgia va abstraient, a poc a poc, una imatge.